Com m'haig de veure

Ja veieu com disfruto del “roco”, l’únic que puc fer es contemplar els plafons que per la meva insistència, o potser inconsciència, m’han provocat una contractura al deltoides del braç dret. Dissabte al matí vaig anar a fer esquí de fons i no me’l vaig notar, però a la tarda al cap de deu minuts d’escalar ja vaig començar a notar molèsties que cada vegada eren més fortes, així que vaig decidir parar i estirar.

El dissabte anterior ja havía començat a notar alguna cosa però no li vaig donar cap importància. El diumenge vaig anar a córrer amb el quad, i quan encara no havíem ni arribat al Castell Vell, ja vaig començar a veure les estrelles, cada dos per tres notava una punxada molt forta. Vaig aguantar el matí com vaig poder, però el mal ja no va parar durant tot el dia. Dimarts o dimecres al veure que el mal no només no afluixava, sinó que fins i tot el notava fent anar el ratolí de l'ordinador, vaig decidir anar al fisio. PRONÒSTIC: contractura el múscul desltoides del braç dret. TRACTAMENT: just el que no volia sentir, repòs total i absolut, de moment durant una setmana. Així doncs un cap de setmana sense bici, sense esquí, sense quad, sense poder escalar ... UUFFFF!!! Quin pal, tot i que en el fons m’ha anat bé perquè estic a quinze dies de les entregues de Febrer i he pogut avançar bastanta feina, ja ho diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, tot i que espero no tornar a passar un cap de setmana com aquest. Així doncs, abans de fer qualsevol esforç físic és importantíssim fer un bon escalfament, sinó lesió segura.

Sobre aquesta weblog

Ja feia temps que havia sentit a parlar que les weblogs o blogs, eren la nova eina de moda de la red, que se’n creaven “tropecentes” cada dia, que era una excel·lent manera de conèixer la veritat de les notícies, que eren molt fàcils de crear, que tothom en podia tenir una ... Però la veritat és que no em va passar pel cap crear-ne una fins que vaig llegir un article del diari AVUI, de finals de Juliol, on s’explicava molt clarament, que era una weblog, perquè tenien tan èxit, com es podien crear, a més de citar alguns dels blogs de periodistes més visitats de la web. Amb l’ajuda del Gerard i l’Enric, que ja feia temps que les coneixien i en certa manera també n’eren usuaris, vaig pensar, que per ocupar part de l’espai que tenia a la web, gràcies a Km103, crear una weblog, podia ser una manera fàcil i ràpida de penjar algunes de les coses que volia incloure dins la meva web, però que per manca de coneixements de programació web, no estaven (encara) al meu abast. Mai m’ha agradat fer un diari personal on explicar, el que m’ha passat, el que penso, el que sento, etc, per això la meva intenció no era pas aquesta. Simplement quan tinc ganes d’escriure sobre alguna cosa que he fet o que m’ha passat ho faig i quan no en tinc ganes, doncs, res SILENCI. Ara que fa mig any i amb una desena d’articles penjats, crec que és una excel·lent eina per recordar coses que m’han passat, i també d’explicar-les a la resta d’amics, coneguts i xafarders... amb els quals “per aquelles coses de la vida”, no veig tan com voldria, o encara pitjor, directament n’he perdut el lligam. És per tot això que continuaré tirant aquest projecte endavant, perquè no em suposa molta feina i els beneficis que em reporta, els considero molt interessants. Però com sempre he dit, la meva pàgina és oberta a tothom, ja sé que no sou masses els lectors, però m’agradaria que si llegiu alguna d’aquestes historietes, o fins i tot en sou coprotagonistes, hi digueu la vostra sense cap mena de problema. Les poques vegades que he rebut alguna contesta vostra m’ha fet molta il·lusió, i han ajudat ha enriquir la weblog.

Així doncs, digueu la vostra i escriviu un comentari, moltes gràcies ...

Ja s’han acabat les vacances de Nadal (snif snif )

Són uns dies força estranys, ja que hi ha gent que els espera durant tot l’any i uns altres que només desitgen que s’acabin. Jo ni una cosa ni l’altra. No vull que s’acabin perquè significa que ja he consumit bona part de les meves vacances anuals (només portem 10 dies del nou any i jo ja n’he gastat 8 de vacances), a més, també vol dir que s’apropen els exàmens del primer quatrimestre. Però són ben rebudes perquè durant aquests dies fas força vida social, que de tant en tant és necessari. Aquest dies m’he assabentat d’algunes notícies, que m’han fet adonar que estava força desconnectat en alguns temes que afecten als meus d’amics. També val a dir que aquestes festes han estat plenes de contrastos, que espero que en el futur no és repeteixin. He parlat amb gent que no veia des de feia molt temps, la qual cosa m’ha fet molta il·lusió, però pel contrari he vist alguns amics meus, passant uns mals dies per culpa de la duresa de la vida, el que m’ha provocat una sensació estranya, de tristesa, injustícia, mala sort, no saber ben bé com actuar ... Tot i fer força fred (sobretot la primera setmana) també he fet força esport, he agafat la bicicleta quatre o cinc vegades, i he anat a fer esquí nòrdic tres vegades, la veritat és que cada dia m’he sentit més bé sobre els esquí, i és un esport que cada vegada m’agrada més, perquè el paisatge és mol xul·lo, si vols et “maxaques” bastant i a sobre és bastant econòmic. Pel contrari, el fred m’hauria pogut retenir més a casa, i així poder preparar millor els exàmens, per això em sembla que aquest gener hauré d’apretar de valent. Tot i que encara no he signat res, durant aquests dies també he estar negociant la hipoteca que he de demanar per poder pagar el pis que m’he comprat. A partir d’ara m’hauré de controlar una mica més amb les despeses perquè pel que he vist, em fotran una bona “xufla” cada mes. També he acabar de construir el rocodrom (com ja explico més avall).

En resum, no han estat malament, tot i que podrien haver anat millor.

boulder lll

Crec que era massa optimista, ja que al final no hem començat a escalar en serio fins dos dies abans d’acabar l’any. La veritat és que pintar, va portar el seu temps, i tot i fer dues capes de pintura d’imprimació de color vermell, al final no em vaig complicar la vida pintant tota l’estructura metàl·lica de color groc, com volia fer en principi. Després van venir els cinquanta mil forats per collar les visagres, els plafons de DM, les femelles de les preses, ... Quan les coses semblaven estar bastant sota control, va aparèixer la paret que no volia ser menys. Al començar a fer els forats per fixar les platines a la paret, va resultar que no era del tot uniforme, ja que hi havia una part massísa i una part buida, així doncs, vam haver d’utilitzar tacs mecànics i tacs químics, amb el conseqüent endarreriment. Ara, val a dir, que tot i ser un dels punts que em feien més por, segurament per la manca d’experiència, crec que ha quedat molt ben resolt. Un cop solucionat tot això vaig acabar de pintar un llangardaix i ràpidament vam començar a alçar els plafons, tot i que molt més inclinats del que en un principi em pensava. Les preses al seu temps també van anar apareixent com bolets i les vies i possibilitats que de moment tenim al davant estan fent que cada dia estiguem allà lluitant i disfrutan com nens petits, fins al moment, tot i estar cada dia més fet pols i amb els dits més destrossats, encara no he fallat cap dia, i es què les vacances s’acaben i sinó s’aprofiten “a tope” malament. Tot i que ja el dono per acabat, encara falta algun matalàs més i una capa de pintura (segurament de color negre i verd festúc) que ja faré més endavant, perquè ara tinc masses ganes d’estar-hi penjat.