Ben Parit !!!!!!

Diuen que després de la tempesta sempre ve la calma i la veritat es que aquestes últimes hores aquesta dita ja l’he viscut dues vegades.

La primera va ser diumenge quan a causa, segurament d’una intoxicació de marisc (del tot involuntària i fortuïta, no et preocupis NUJ que ja ha passat tot) vaig veure la padrina durant unes quantes hores. En tota la meva vida no havia estat tan marejat i atontat, i suposo que no cal que expliqui els detalls de la resta d’esdeveniments. Doncs bé al que anava, després de buidar el meu cos de qualsevol impuresa em vaig sentir de conya. La segona ha estat fa uns minuts, quan estressat pel retard considerable en les entregues de les assignatures que he de lliurar al setembre, he vist que al final havien penjat el calendari a la web de les dates d’entrega i resulta que per la primera tinc cinc dies més del que creia, en lloc del dia 1 és pel dia 5, i la segona és pel dia 12. Increïble, m’encanta la calma, sempre i quan abans hi hagi hagut una bona tempesta.

Made in Xina,

és una moda ja ho sé, i sóc ben concient que hi he caigut de quatre peus, però és divertit i riem molt. Són les pocket bike's (o millor dit, xerracs amb rodes) que a partir de 200€ pots comprar gairebé a tot arreu (ferreteries, tallers, currantes que busquen un sobre sou), gràcies als baixos costos de producció de la súper potència en que s'està convertint la Xina. Un company de la feina em va enredar fa uns 15 dies, cosa gens difícil per altra banda, i per la meva part jo ja he aconseguit que la majoria dels meus amics es flipin una mica cada dia sobre un motoret que no treu més de 4 cavalls. El secret, és l'esperit competitiu que tots portem dins.

Camino de Santiago,

La setmana passada, coincidint amb la meva última setmana de vacances, vaig anar a fer el pelegrí per terres gallegues.

La idea va ser del Tessin, que ja fa temps que li ballava pel cap, i de seguida ens hi vam apuntar 7 més. La reacció va ser sorprenent, des que teníem 20 anys i anàvem 2 o 4 dies a Tossa que crec que no havíem fet un viatge tan multitudinari.

Tots vam participar força en la preparació del viatget, uns amb les reserves dels bitllets, les dels cotxes per la tornada, de la farmaciola i altres objectes comunitaris ... però ens vam despistar una mica amb la ruta. Començàvem a Ponferrada, que segons les guies està a 8 jornades de Santiago, i tan sols teníem 6 dies per caminar, tot no pot sortir bé, no? Al final, després de patejar algun dia més de 40 Km. ho vam aconseguir, i ho dic d’aquesta manera perquè a mesura que van anar passant els dies semblava com si fos el nostre únic objectiu, com un repte personal, que ara en fred si et pares a pensar, ens va impedir de fer més turisme i de conèixer a més gent, però ja se sap, tot no pot ser.

L’experiència és súper aconsellable, si es tenen pocs dies millor fer-lo amb bicicleta perquè pots fer més del doble de quilòmetres al dia amb menys esforç, ara bé els autèntics peregrins són el que caminen, amb la motxilla, les butllofes als peus, la calor, el cansament, ...

Si ara hagués de tornar a començar, no portaria pràcticament res a la motxilla, perquè la veritat és que això del “Camí del Santi” és una autèntica màquina de fer diners. Per tot arreu hi ha serveis al peregrí: transport de motxilles, massatges als peus, llits per dormir en cases de particulars, albergs que semblen hotels, hostals súper ben condicionats, ... per donar-vos un petit exemple, podies trobar una casa de pagès aïllada, on havien fet un forat a la paret de la granja per encabir-hi una màquina de refrescos i una de barretes energètiques, la òstia!!!

Així doncs, aneu a fer el camino que està molt bé.

GALERIA D'IMATGES