diumenge, 15 de juliol del 2007

Oh Solsona ...
aquests dies he estat netejant una mica els disc dur del portàtil que ja li tocava i he trobat algunes imatges que tenia ben perdudes.
Són del Mick Towers, el millor fotògrafs de la colla.

diumenge, 1 de juliol del 2007

Perquè es tan complicat fer-se gran?

Aquests dies em trobo amb el mateix dilema que fa més ho menys un any, quan havia de decidir si canviar o no fe feina. La situació actual és la següent: Punts a favor: crec que ha de ser una feina molt divertida, on constantment estàs aprenent una pila de coses interessant, que és clar després hauràs d’ensenyar. Viatjant molt i coneixent un grapat de gent i d’empreses completament oposades. A més les condicions econòmiques no són gens dolentes. Punts en contra: he de tornar a la gran ciutat, fa un any vaig deixar una bona feina, per poder gaudir de més qualitat de vida vivint a Solsona, on tot és més tranquil, més pausat, més pròxim ... per contra he de tornar a viure a la gran capital com quan estudiava, i tornar a aprendre a conviure amb els embotellaments i les complicacions de trànsit, amb l’ansietat que transmeten els seus habitants, que sempre van a la seva a tota velocitat, amb les grans superfícies comercials on tot és súper impersonal, ...
Però em sembla que la feina s’ho val i per tant ho haig d’intentar.

diumenge, 3 de juny del 2007

Solsona-Platja d’Aro 2007

La segona edició d’aquesta travessia d’un dia amb motos i quad ha acabat molt millor del que tots podíem esperar en un principi. Hores abans de començar encara no sabíem si el Jogi tindria la seva súper KTM arreglada, ja que la setmana anterior s’havia parat per la cara i no és va tornar ha engegar fins que van canviar la bobina, crec... Al final dissabte 2 de juny a les set de matí els quatre participants en decidíem a marxar cap a la costa brava. Aquest any amb millor assistència ja que a part dels repetidors, Babi i Joan, aquests anys també s’apuntaven el Willy i el Rutx. I carai quina assistència, ens van tractar de conya, tot i que al final estaven més per la partida de cartes que no pas per nosaltres. En general, l’excursió va anar molt millor que el primer any. Vam trigar menys temps a fer els gairebé 300 quilòmetres, em vam bastants menys per asfalt, vam disfrutar molt més i vam poder veure l’aigua del mar encara amb la llum del sol.
L’únic “encontra” seria l’hora de dinar que encara no la tenim del tot ubicada.

divendres, 11 de maig del 2007

Nova joguina Qtek G100 Ja feia un parell d’anys que tenia entre seia i seia la idea de comprar un GPS, per fer-lo servir sobretot amb el quad i la mountain bike. Al final i després que m’animés l’Enric m’he decidit per una PDA-GPS, perquè? Doncs perquè gràcies a programes tipus Oziexplorer CE o CompeGPS és possible disposar de la cartografia de zones muntanyoses a escales molt interessants. La majoria dels camins i pistes forestals que fem i són marcats i amb força exactitud. D’aquí a pocs dies anirem de Solsona a Platja d’Aro per camins, que hem marcat nosaltres mateixos ... Crec que serà una bona prova per saber si he fet una bona compra o m’he equivocat.

divendres, 23 de febrer del 2007

Carnaval Carai això de viure a Solsona té moltes coses bones, i com no podia ser de cal altra manera el carnaval ha estat una. Aquest carnaval m’ha recordat molt als de fa 10-12 anys quan encara estudiava a Solsona, perquè he pogut sortir tots els dies que més o menys li he programat al cos un sobre esforç. Ha estat genial, m’ho he passat com feia molts carnavals, tret d'una petita juguesca que he perdut.

divendres, 9 de febrer del 2007

Ja està anem a Japó!

Acabo de llegir el mail del Tessin, anunciant que acaba de comprar els vitllets per anar al Japó. No m’ho he mirat bé del tot però volem de Barcelona a Roma, i un cop allà tenim 45 minuts per canviar d’avió i agafar un súper jumbo rumb a Tokyo. No vull cridar el mal temps però ¾ d’hora amb els retards que porten els avions avui en dia, em sembla una mica just, ja en veig esprintant per les terminals de l’aeroport de Roma. Però ja anirà bé perquè així encara dormirem una mica durant les 16 o 17 hores que estarem volant.
...només falten 173 dies pel 5 d'Agost

diumenge, 4 de febrer del 2007

Atomic Nòrdic
Ufffffff!!!!! Estic fet pols. En dos dies he esquiat unes dotze hores. Bé totes d’esquí no, també em fet classes teòriques, em jugat bastant i sobretot he rigut molt. Ja que tenia uns esquís nous de trinca, de patinador, i tenint en conte, que no sé (s’havia jeje) patinar era molt lògic que m’apuntés a un curs. En un principi les coses no pintaven molt bé. L’estació estava tancada per falta de gruixos de neu i el Joan Marc no ho acabava de veure del tot clar. Vaig arribar el dissabte puntual, feia un dia perfecte, molt sol, gens de vent i fins i tot una mica de calor. L’aspecte de l’estació no era la millor però hi havia força neu. Per començar ens van donar tot el material, tot molt nou i de gamma alta. Després de provar-lo una mica i en funció de les nostres habilitats sobre els esquís ens van dividir en dos grups (bons i pardillos) òbviament jo vaig anar a parar al segon. El nostre profe, va ser el Josep, un profe d’educació física de Sant. Llorenç. A base de jocs i exercicis vam passar tot el matí esquiant i aprenent a sentir les sensacions que els esquí ens anaven transmeten. Vam fer una pila d’exercicis amb els ulls tancats que eren molt xungos però que si feies bé anaven de conya. A la tarda desprès de dinar mentre preníem l’agradable solet del prepirineu quedaven un parell d’hores més d’esquí sense pals, que al principi es van fer molt dures per a tot el grup. Desprès vam tornar a l’edifici de l’estació on ens van ensenyar a ensenyar a encerar i a cuidar bé els esquís. El diumenge amb les cames ja una mica més pesades, vam tornar ha arrencar analitzant les imatges del vídeo que ens havien filmat el dia abans. Tot i que quan no saps fer una cosa, mai t’agrada veure com la fas, és un exercici que vaig trobar molt interessant perquè veus molt clarament les coses que fas correctament i les que no. Vam seguir esquiant i fent exercicis durant la resta del matí. Hi havia moments on semblava que realment millorava, però al final amb tot el cacau mental d’informació que havíem rebut i el cansament acumulat, la majoria ens vam treure els esquís amb la sensació de que en sabíem menys que al principi.
Espero en un futur repetir l’experiència i encara sóc optimista per poder estrenar els meus esquís aquesta mateixa temporada.

divendres, 2 de febrer del 2007

Vull una sopa!!! Ai no, vull que ja arribin les vacances!!!!
Bé finalment marxem a Japó. Ja feia un parell d’estius que en Tessin en parlava però al final sempre acabava amb això, amb paraules. Però aquest any síiiiiiiiiiiiii. Va tornar a sortir el tema just quan ja havia decidit que canviava de feina, el que volia dir que ja no estava lligat pel calendari laboral i que per tant podia escollir quan volia fer vacances, és a dir, que PODIA ANAR A JAPÓ ... En un principi tothom de la colla si va apuntar, semblava que tornaríem a fer un viatge com el de 3er de BUP. Amb el temps la llista va anar augmentant fins arribar, em sembla, a la quarantena. Però el temps passa ràpid, i el dia de la veritat ha arribat i si volem anar a la terra del sol naixent, durant l’Agost a un preu assequible, hem de comprar els bitllets ara. Així que tot i no veure-ho econòmicament molt clar, però amb l’objectiu de poder estalviar uns quants calerons d’aquí a l’agost, avui he ingressat 1000€ al compte del Tzimba per poder comprar el bitllet.
Japó tremola que aviat ens veurem.

dissabte, 13 de gener del 2007

Algun dia arribarà l’hivern o no???

Som a mig gener i encara no he pogut estrenar els esquís de patinador que em vaig comprar el mes de maig passat aprofitant que la temporada ja s’havia acabat i que els preus dels material que curiosament ja és obsolet pot arribar a ser un 50% més econòmic. Però de moment les previsions no són molt bones, diuen que potser la setmana vinent farà la GRAN NEVADA, però ja veurem. Però com que no perdo l’esperança, i tot i que l’estació de Tuixent (per cert aquesta any estrenen nova web) està tancada, m’he apuntat a un curs de tres caps de setmana per aprendre a patinar que espero que no s’hagi d’anular, com ja ha passat amb la Pirena. Apa doncs, invoco tots els deus de la neu perquè les muntanyes recuperin el seu estat natural.