dissabte, 29 d’octubre del 2005

Per fi un pont
Que guay tenir un pont, o un aqüeducte ... bé o com en vulgueu dir de quatre dies de festa que m'aniran de conya. Perquè la veritat és que m'aniran de conya, perquè començava a estar una mica saturat.
Entre la Uni, que sort que vaig pensar una mica amb el cap i no vaig fer com en quatrimestres passats, matriculant-me d'un munt d'assignatures, que desprès em vaig veure súper forçat a aprovar com fos. Aquesta vegada només m'he matriculat del mínim tot i que una és d'economia i no sé pas, de moment no m'agrada gaire.
A sobre ara i fins Nadal tres dies a la setmana tinc un curs de CATIA, un programa de CAD que és la competència del que faig servir a la feina. Tot i que són molt semblants de funcionament i potencial, està força bé el curs, perquè m'ajuda a recordar alguns conceptes que havia oblidat o que no utilitzava. L'únic problema és que després de treballar anar al curs 2,5 hores i arribar a casa a les 22 hores cansat, fet pols i mort de gana em comença a pesar una mica.
Per acabar-ho d'amanir, abans de saber que faria el curs de CATIA, em vaig apuntar en una acadèmia per fer un curs de FLASH. I fins a l'última classe la veritat és que tot anava molt bé. El programa està molt bé, pot fer presentacions súper xules, però el darrer dia ja vam entrar en conceptes de programació força avançats, alguns molt semblants a JAVAScrip i VisualBASIC, segons el professor, que en un moment concret de la classe em van fer plantejar QUÊ COLLONS ESTIC FENT AQUÍ? Perquè la veritat és que no en rascava ni mitja.
És per tot això que necessito recarregar les piles, tot i que aquesta frase ja sigui un tòpic i intentar posar-me les piles durant aquest quatre dies, sense oblidar el quad i les parets que em van de conya per desconnetar.
La veritat és que fer coses et fa sentir bé i sobretot molt viu, però quan se'n fan tantes que no et deixen ni gaudir-ne és una merda, però intentarè que no em torni a passar i sobretot procurarè no estressar-me.

dissabte, 1 d’octubre del 2005

Conclusions de la investigació sobre IKEA-Disseny Escandinau

Abans de res, donar les gràcies a totes aquelles persones que van contestar l’enquesta sobre IKEA.

A continuació ús exposo de manera resumida les conclusions a les que vaig arribar.

Es veritat que cap altra empresa escandinava ha popularitzat tant el concepte de disseny escandinau, per tot el món com IKEA. Aquesta afirmació es tan certa que a provocat que molta gent només associí el disseny escandinau, al disseny realitzat per IKEA.

També es cert que els seus productes desprenen funcionalitat, simplicitat i originalitat en les formes a més d’uns preus bastant assequibles.

Pot ser veritat que el concepte de disseny d’IKEA segueixi els postulats del disseny escandinau. Per exemple el disseny escandinau sempre ha sabut trobar l’equilibri perfecte entre les arts tradicionals i la producció en sèrie per oferir uns productes assequibles però de molta qualitat. En el cas d’un moble d’IKEA, ells posen las matèries primeres de baixa qualitat i els processos industrials amb la finalitat d’aconseguir un producte barat, i l’usuari ha de posar l’ art i l’artesania per transformar un producte barat en un producte de major qualitat, amb el cost de temps i materials (pintura, cola, cargols) que requereix la transformació.

Però crec que reduir el concepte de disseny escandinau al disseny realitzat per IKEA es un greu error, no tot el que crea IKEA es basa en els principis del disseny escandinau. No podem negar la funcionalitat i la bellesa dels productes que conformen el catàleg de l’empresa sueca any rera any, però si que podem afirmar que aquests productes no ofereixen la durabilitat i la qualitat, de productes escandinaus com un automòbil Volvo, un equip de música Bang & Olufsen, una taula d’Artek, una caixa de totxos de LEGO o una aspiradora d’Electrolux.

En una entrevista a un alt càrrec del departament de marketing de l’empresa sueca, afirmava que IKEA ha estat important l’estil contemporani escandinau als Estats Units des de 1985, i que més tard van començar a importar l’estil més aerodinàmic dels mobles americans al mercat europeu, fet que va representar un gran èxit de vendes per a la companyia.

Aquest clar exemple de la globalització y la pèrdua d’identitat que pateixen moltes empreses multinacionals, com és el cas d’IKEA, no s’ha produït per exemple amb Electrolux, el major productor del món d’electrodomèstics, que seguint els principis establerts des de la seva creació, intenta oferir solucions innovadores basades en el disseny. El que es tradueix en uns productes que encara segueixen complint el somni escandinau de la bellesa pràctica.