Boulder IV

Ara mateix me’n vaig a començar la segona i última fase (de moment) del rocódrom. Com que no vaig tenir la suficient paciència, quan el vaig construir, per acabar-lo de pintar, perquè les ganes d’escalar eren massa incontenibles.

Per això, gairebé un any més tard, i abans de començar la temporada de tardor, ha arribat el moment d’acabar de pintar-lo.

A veure com quedarà ...

Exàmens setembre

Aprofito que el 3Dstudio acabi de calcular un render força pesat, per explicar com em sento en aquests moments. Estic cansat, començo a veure la pantalla una mica borrosa, i crec que aviat hauré d’anar a dormir, perquè començo a no ser gaire productiu. La veritat és que al Juny, m’ho vaig prendre amb una mica massa de calma i ara haig d’aguantar el xàfec com sigui. Així que no em queda cap més solució que continuar treballant per poder lliurar les dues entregues abans del dia 14, mentre el meus amics, familiars i coneguts... estan celebrant la Festa Major.

Que hi farem, la pròxima vegada espero planificar millor les coses.

Volta pel Circ de Pessons

Després de negociar una mica l’hora de marxar amb el Jordi (porto des del 16 d’agost aixecant-me cada dia a les 6, crec que és normal que el dissabte vulgui aixecar-me una mica més tard) van enfilar la carretera cap Andorra a 2/4 de 7, el Jordi, l’Enric i jo. Poc abans de les nou, ja estàvem al pàrking de Grau Roig a punt d’anar a fer la volta per la Vall de Pessons, tot pujant els pics de Colells (2747m.), Montmalús (2782m.), Ríbuls (2780m.) i Penssons (2864m.). Sembla molt, però de fet era pujar el primer i després seguint per la cresta anaves encadenant la resta. Ens va fer un dia fantàstic, no vam passar gens de calor, fins i tot en alguns moments vaig trobar a faltar el sol. M’ho vaig passar súper bé, i a sobre com a regal (i ja comença ha ser un bon costum cada vegada que vaig a una muntanya andorrana) vam estar vigilats durant tota l’excursió per un parell d’helicòpters d’Helitrans, que estaven per la zona fen alguns treballs aeris. Un bon dinar i a la tarda una passejada per la zona comercial d’Andorra, on vaig aprofitar per comprar una bossa on guardar la corda d’escalar. Tot i que vaig insistir bastant, llàstima que al final no anéssim a Caldea, hagués estat el punt final a un magnífic dia de muntanya.

La veritat és que ANDORRA EL PAÍS DELS PIRINEUS, cada vegada m’agrada més.