divendres, 23 de febrer del 2007

Carnaval Carai això de viure a Solsona té moltes coses bones, i com no podia ser de cal altra manera el carnaval ha estat una. Aquest carnaval m’ha recordat molt als de fa 10-12 anys quan encara estudiava a Solsona, perquè he pogut sortir tots els dies que més o menys li he programat al cos un sobre esforç. Ha estat genial, m’ho he passat com feia molts carnavals, tret d'una petita juguesca que he perdut.

divendres, 9 de febrer del 2007

Ja està anem a Japó!

Acabo de llegir el mail del Tessin, anunciant que acaba de comprar els vitllets per anar al Japó. No m’ho he mirat bé del tot però volem de Barcelona a Roma, i un cop allà tenim 45 minuts per canviar d’avió i agafar un súper jumbo rumb a Tokyo. No vull cridar el mal temps però ¾ d’hora amb els retards que porten els avions avui en dia, em sembla una mica just, ja en veig esprintant per les terminals de l’aeroport de Roma. Però ja anirà bé perquè així encara dormirem una mica durant les 16 o 17 hores que estarem volant.
...només falten 173 dies pel 5 d'Agost

diumenge, 4 de febrer del 2007

Atomic Nòrdic
Ufffffff!!!!! Estic fet pols. En dos dies he esquiat unes dotze hores. Bé totes d’esquí no, també em fet classes teòriques, em jugat bastant i sobretot he rigut molt. Ja que tenia uns esquís nous de trinca, de patinador, i tenint en conte, que no sé (s’havia jeje) patinar era molt lògic que m’apuntés a un curs. En un principi les coses no pintaven molt bé. L’estació estava tancada per falta de gruixos de neu i el Joan Marc no ho acabava de veure del tot clar. Vaig arribar el dissabte puntual, feia un dia perfecte, molt sol, gens de vent i fins i tot una mica de calor. L’aspecte de l’estació no era la millor però hi havia força neu. Per començar ens van donar tot el material, tot molt nou i de gamma alta. Després de provar-lo una mica i en funció de les nostres habilitats sobre els esquís ens van dividir en dos grups (bons i pardillos) òbviament jo vaig anar a parar al segon. El nostre profe, va ser el Josep, un profe d’educació física de Sant. Llorenç. A base de jocs i exercicis vam passar tot el matí esquiant i aprenent a sentir les sensacions que els esquí ens anaven transmeten. Vam fer una pila d’exercicis amb els ulls tancats que eren molt xungos però que si feies bé anaven de conya. A la tarda desprès de dinar mentre preníem l’agradable solet del prepirineu quedaven un parell d’hores més d’esquí sense pals, que al principi es van fer molt dures per a tot el grup. Desprès vam tornar a l’edifici de l’estació on ens van ensenyar a ensenyar a encerar i a cuidar bé els esquís. El diumenge amb les cames ja una mica més pesades, vam tornar ha arrencar analitzant les imatges del vídeo que ens havien filmat el dia abans. Tot i que quan no saps fer una cosa, mai t’agrada veure com la fas, és un exercici que vaig trobar molt interessant perquè veus molt clarament les coses que fas correctament i les que no. Vam seguir esquiant i fent exercicis durant la resta del matí. Hi havia moments on semblava que realment millorava, però al final amb tot el cacau mental d’informació que havíem rebut i el cansament acumulat, la majoria ens vam treure els esquís amb la sensació de que en sabíem menys que al principi.
Espero en un futur repetir l’experiència i encara sóc optimista per poder estrenar els meus esquís aquesta mateixa temporada.

divendres, 2 de febrer del 2007

Vull una sopa!!! Ai no, vull que ja arribin les vacances!!!!
Bé finalment marxem a Japó. Ja feia un parell d’estius que en Tessin en parlava però al final sempre acabava amb això, amb paraules. Però aquest any síiiiiiiiiiiiii. Va tornar a sortir el tema just quan ja havia decidit que canviava de feina, el que volia dir que ja no estava lligat pel calendari laboral i que per tant podia escollir quan volia fer vacances, és a dir, que PODIA ANAR A JAPÓ ... En un principi tothom de la colla si va apuntar, semblava que tornaríem a fer un viatge com el de 3er de BUP. Amb el temps la llista va anar augmentant fins arribar, em sembla, a la quarantena. Però el temps passa ràpid, i el dia de la veritat ha arribat i si volem anar a la terra del sol naixent, durant l’Agost a un preu assequible, hem de comprar els bitllets ara. Així que tot i no veure-ho econòmicament molt clar, però amb l’objectiu de poder estalviar uns quants calerons d’aquí a l’agost, avui he ingressat 1000€ al compte del Tzimba per poder comprar el bitllet.
Japó tremola que aviat ens veurem.