boulder ll

Encara estic pagant les conseqüències d’un cap de setmana, que hem dedicat gairebé en la seva totalitat a la construcció del boulder. Tot va començar dissabte al matí, havia quedat amb l’Albert per esmorzar una mica i anar a buscar tots els ferros que li vaig demanar. La part inferior on descansa l’estructura que es desploma ja estava soldada, medeix 5 m. de longitud i deu pesar uns 100 kg. El problema era que s’havia de pujar fins a un tercer pis. Al principi era molt optimista (o potser innocent) perquè creia que amb l’ajuda dels meus amics aconseguiria encabir-la dins la caixa d’escales, i cap amunt!!! Però quan la vaig veure, vaig pensar de seguida que necessitava l’ajuda del meu padrí i el seu camió amb grua. Així doncs, gairebé encara no li havia explicat el problema, que ja el tenia enfilat damunt el camió per pujar l’estructura. Mentrestant jo (una mica acollonit per la situació) vaig anar trucant a tot aquell que estigués disposat a donar-nos un cop de mà, per si calia pujar l’estructura per l’escala. Al final tot va anar collonut i amb un parell d’intens l’estructura ja estava reposant al costat de la paret on s’ha de collar. (De totes maneres a part del meu padrí, també haig d’agrair l’ajuda del meu germà, de l’Albert, del Novelles, del Cal, del Xapter i del Willy). A la tarda, després de netejar-la amb una mica de dissolvent i d’aplicar-li la primera capa de pintura, l’impresió ja no era tant, com ho diria, (industrial, freda, armatoste...) millor dit com la d’un tros de ferro soldat. Durant el diumenge vam acabar de pujar tots els plafons de DM fins a l’habitació on muntarem el boulder, els vam foradar (hi ha més de 50 forats a cada plafó) i vam pintar la segona capa a l’estructura. També haig de donar les gràcies a l’Enric (que per sort, mai sap dir que no), i que sota molta pressió (perquè va fer servir una màquina de soldar per fil, que no havia fet funcionar mai, i a més tenia quatre persones controlant cada moviment que fes) va començar a soldar els marcs de la part superior. Sóc força optimista i crec que amb les mateixes ganes que em posat fins ara, pel pont de la constitució (si fa mal temps) ja podrem estrenar el nou boulder.

Properament, la tercera i (espero) última part.