Comencen les vacances
El primer que ja he après, abans de començar les vacances, és que no penso tornar ha organitzar res per telèfon. La pròxima vegada haurà de ser cara a cara, i amb l’opinió i participació de tots els afectats. Perquè aquesta vegada ha estat un caos, hi va haver algun dia que em vaig passar més de hora i mitja al telèfon, i al final ja no sabia ni amb qui parlava (la factura del mòbil d’aquest mes serà històrica).
Com que tinc molt pocs dies de vacances, tinc molt clar que els he d’aprofitar al màxim des del primer moment. Per això el dissabte dia 29, amb el Jerry i l’Enry vam marxar de bon matí cap a Queralbs, per fer la nostra pròpia versió de la Travessa dels 3 refugis. Dic la nostra versió, perquè només disposàvem de tres dies i la vam reajustar a la nostra manera. El Miquel al final per problemes inesperats (vaga d’operaris de terra d’Iberia del Prat) va arribar un dia més tard.
El primer dia vam anar de Queralbs al Refugi d’Ulldeter, passant per Coma de Vaca, per un camí molt maco. Al principi era força dret i serpentejant, després més muntanyós i molt ben acompanyat pels primers quilòmetres del riu Freser.
El segon dia, vam decidir fer tres pics que hi havia entre els Refugis d’Ulldeter i Coma de Vaca (Vam pujar els Bastiments i anant seguint la carena, també vam coronar el Pic de Freser i el Pic de l’Infern).
L’últim dia una llarga però tranquil·la caminadeta des de Coma de Vaca a Núria, pel camí del enginyers i després fins a Queralbs tot baixant acompanyats del cremallera que no parava de pujar i baixar la muntanya.
Després d’una bona banyadeta d’aigua freda que ens va deixar com nous vam anar a fer un bon dinar a Camprodon, de camí a l’estació de Vallter 2000 per recuperar el cotxe del Miquel.
La veritat és que tot i haver anat un munt de vegades a la muntanya, aquesta va ser la primera vegada que anava a dormir a un refugi, i l’experiència va ser molt positiva. L’ambient és molt xul·lo, les instal·lacions (en general) són petites però ben aprofitades i molt netes. El menjar molt bo i més quan tens tanta gana. Tot i que no són barats, crec que és un luxe poder-te veure una llauna de cervesa o d’aquarius ben fresca a 2000 m. i per tant això s’ha de pagar.
Bon començament de vacances, i espero repetir més per l’extensa flota d’albergs de la FEEC que hi ha pel Pirineu català.