Cadaqués-Empuriabrava, Dia 4

Només aixecar-nos ja sabem que ens espera una bona pujadeta. Ben d’hora sortim de Cadaqués per la cala Sa Conca i enfilem una pista força ampla que de seguida agafa alçada tot serpentejant a dreta i esquerra, deixant-nos al nostre darrera una vista de Cadaqués de les de postal. Després de pujar, baixar, gaudir de les vistes, ... arribem a cala Jóncols, on decidim esmorzar en un xiringito mig hippie, mig fashion, on aviat ens adonem que aquí hi hauríem d’estar de nit i no pas menjant-nos un entrepà de truita a la francesa, tipus crep, de muerte!!!

Continuem la nostra ruta i tornem a fer una paradeta obligada a cala Montjoi, per fer-nos una fotografia davant de la porta de el Bulli, i també fer una trucadeta al mateix restaurant per assegurar-nos que no haguessin tingut alguna anul·lació a últim moment. No tenim sort i el dinar l’haurem de fer a Roser, que hi farem almenys la butxaca estarà més contenta. La ruta de tot el dia està sent molt maca, sempre per camins de terra i pel costat del mar, però també és llarga perquè acabem arribant força tard a Roses, fem un banyet a la platja dinar i marxem fins a Empuriabrava per un carril bici molt ben fet i just on s’acaba el Càmping Internacional Amberes, possiblement el millor càmpings dels que hem estat. Ens donen una parcel·la de 90m2, per 2 tendes i 4 bicis, (uff més espai que al pis de barna) i a més a més té gespeta. Com que hi ha una pitzeria decidim menjar a la nostra terrassa enjardinada, i de pas també frenem una mica el ritme vertiginós que havia agafat el Pot comú. A la nit volta entre Porches, Hummers, i yots impressionants pels carrers i canals d’Empuriabrava amb les nostres bicis. El Willy queda força impressionat del que veuen els seus ulls, i la veritat és que no es per menys, és una cosa ben curiosa aquesta urbanització.

Mentre fem un beure a la terrassa d’un bar decidim que el dia següent anirem a Figueres a veure el Museu Dalí.