Cadaqués-Empuriabrava, Dia 4

Només aixecar-nos ja sabem que ens espera una bona pujadeta. Ben d’hora sortim de Cadaqués per la cala Sa Conca i enfilem una pista força ampla que de seguida agafa alçada tot serpentejant a dreta i esquerra, deixant-nos al nostre darrera una vista de Cadaqués de les de postal. Després de pujar, baixar, gaudir de les vistes, ... arribem a cala Jóncols, on decidim esmorzar en un xiringito mig hippie, mig fashion, on aviat ens adonem que aquí hi hauríem d’estar de nit i no pas menjant-nos un entrepà de truita a la francesa, tipus crep, de muerte!!!

Continuem la nostra ruta i tornem a fer una paradeta obligada a cala Montjoi, per fer-nos una fotografia davant de la porta de el Bulli, i també fer una trucadeta al mateix restaurant per assegurar-nos que no haguessin tingut alguna anul·lació a últim moment. No tenim sort i el dinar l’haurem de fer a Roser, que hi farem almenys la butxaca estarà més contenta. La ruta de tot el dia està sent molt maca, sempre per camins de terra i pel costat del mar, però també és llarga perquè acabem arribant força tard a Roses, fem un banyet a la platja dinar i marxem fins a Empuriabrava per un carril bici molt ben fet i just on s’acaba el Càmping Internacional Amberes, possiblement el millor càmpings dels que hem estat. Ens donen una parcel·la de 90m2, per 2 tendes i 4 bicis, (uff més espai que al pis de barna) i a més a més té gespeta. Com que hi ha una pitzeria decidim menjar a la nostra terrassa enjardinada, i de pas també frenem una mica el ritme vertiginós que havia agafat el Pot comú. A la nit volta entre Porches, Hummers, i yots impressionants pels carrers i canals d’Empuriabrava amb les nostres bicis. El Willy queda força impressionat del que veuen els seus ulls, i la veritat és que no es per menys, és una cosa ben curiosa aquesta urbanització.

Mentre fem un beure a la terrassa d’un bar decidim que el dia següent anirem a Figueres a veure el Museu Dalí.

Cadaqués, Dia 3

Com que la zona s’ho val al final desistim de tirar endarrera per anar a St. Pere de Rodes i muntem una ruta per la zona del Cap de Creu. Anem per una carretereta força estreta que va recorrent el Parc Nacional del Cap de Creus. Després de fer una visita al far, acalorats i suats com estem, decidim baixar amb les bicis fins a una caleta que gairebé sembla inaccessible des de la carretera. Abans d’entrar a l’aigua ja veiem que la cosa promet. L’aigua està súper clara, però un cop dins també està gelada. Carai això sí que és un luxe, en estem banyant una zona molt privilejada.

Tornem cap a Cadaqués però parem a Portlligat per veure la Casa Museu del Salvador Dalí. Resulta que gairebé mai s’acaben les entreades però avui ha passat, així que fem una mica el xafarder per fòra i marxem a dinar a Cadaqués. A la tarda, birreta, picineta, birreta, ruta turística a peu pel nucli antic, birreta, ruta amb bici per la zona costera, birreta, i anar fent que estem de vacances.

Al vespre després de sopar tornem al Festival de Música de Cadaqués, que es continua celebrant, avui toca el Carles Benavent Quartet, m’agrada força, perquè hi ha molta percussió però no l’escoltem tot perquè anem a fer l’últim veure i a dormir. Després de fer tota la pujada fins al càmping, tot just arribats a les tendes, es posa a ploure, carai quina sort, ens anat pels pèls.

Hem sigut molt afortunats de poder veure aquests dos concerts, però resulta que al nostre darrera, hi havia el xalet d’uns anglesos, que veien el concert des d’una increïble piscina molt ben il·luminada, i a sobre eren força mal educats perquè els nens petits tota l’estona s’anaven tirant en “bomba” per fer soroll.

Colera-Cadaqués, Dia 2

Després d’una nit de força calor, tot i dormir sense el sobretoldo de la tenda, i de despertar-me tot sovint, ens activem i mentre desfem el campament ens adonem que a part de la meva bici que ja havia donat senyals de punxada el dia abans, la bici del Gerard i la de Javi també van patir les conseqüències del corriol. Així que un cop amb les bicis novament apunt emprenem la marxa cap a Cadaqués.

Ràpidament arribem a Llançà, passant per la carretera veiem unes increïbles vistes de St. Pere de Rodes i parem a Port de la Selva a esmorzar que la panxa ja rondina.

Com que el Miquel ens acompanyarà durant tot el dia decidim anar directament a Cadaqués per la carretera i així passar el dia amb ell. Després de pujar un coll per una carretera estreta però tranquil·la arribem al trencant de Cadaqués on ens esperen uns quants quilometres de baixada que ens sorprenen quan veiem una cua de cotxes que semblen una serp. Cap problema, anem amb bici!! així que vigilant emprenem un divertit descens fins al Casino de Cadaqués. El Miquel ja ha fet una cabussadeta i està a la ombra prenent una birra ben fresquesta, ben fresqueta...ens agrada el pla i fem el mateix.

A la tarda anem al càmping, muntem el campament i aprofitem una mica la piscina, segurament lo millor del càmping. Cap al vespre anem a veure la botiga de llibres de segona mà i taller d’escultures Esfester que té una amiga a la part antiga del poble. La veritat és que ha muntat un negoci curiós, però el més important és que les vist molt contenta i feliç.

Després de sopar, i gràcies als contactes de la Mireia anem a veure en “vivo i en directo” i a sobre de free un concert que Calors Nuñez fa dins el Festival de Música de Cadaqués. Tot un luxe per a les nostres oïdes, després unes copetes en un carrer molt interessant i cap dormir que demà torna tocar pedalar.

Ruta amb Bici per la Costa Brava, Dia 1

Quedo amb el Gerard a casa meva per acabar de repassar la ruta i bolcar tots els tracks al seu GPS, més com una mesura de seguretat, per si ens perdem...

A les dotze carreguem les alforges, bosses, bicis ... i marxem cap a l’estació de tren de Manresa per agafar un tren que surt a les 13:04 i arriba a Sants Estació a les 14:24, increïble, 80 minuts!! per arribar a Barcelona... a Sants ens trobem amb el Willy i el seu company de feina el Javi, bon ciclista però sobretot molt bon xabal. Mengem una mica i baixem cap a l’andana 14 per agafar el tren que ens portarà fins a Portbou. A peu de via ens trobem uns navarresos amb les bicis completament embalades que volen fer la Transpirenaica i un alemany que amb la seva bici de carretera a fet 1800 Km. Entre Munic i Barcelona.

Arriba el tren i ens instal·lem com podem, algunes bicis a les zones habilitades per les cadires de rodes i la resta entre els seients. A més a més durant el viatge ens assabentem que el vago que em escollit té l’aire condicionat espatllat, tampoc ens estranya, estem viatjant amb la Renfe.

Un cop a l’Estació de Portbou ens equipem per començar a pedalar, però abans fem una paradeta d’avituallament en una terrassa (que ningú oblidi que farem esport però també que estem de vacances).

Finalment busquem les marques del GR i comencem a enfilar la carretera serpentejant que ens porta a veure unes primeres vistes increïbles del Cap de Creus. Un cop arribats al cap d’amunt del coll podem continuar per la carretera durant un parell de quilòmetres d’una baixada força divertida, o continuar per un camí-corriol que ja havia fet feia 3 o 4 anys caminant que és molt xul·lo per les vistes que ofereix. Poc a poc ens adonem que ens hem equivocar, perquè el camí és molt estret per culpa de la gran quantitat de matolls que hi ha i es fa impossible anar sobre la bici.

Un parell d’hores després aconseguim sortir del camí i decidim quedar-nos al càmping que trobem a Colera. Només veure la piscina ens hi tirem de ple i després gràcies a les pinces del Willy ens passem mitja hora traient-nos punxes de cactus. Truquem al Miquel (el suport en cotxe que tenim durant diumenge i dilluns) i l’informem del canvi de plans.

Una clara ben fresqueta i un soparet a Llançà ens fan oblidar el que ha passat unes hores abans.

La veritat és que no em començat gairebé ja que el que podríem haver fet en 10 minuts per la carretera em tardat gairebé dos hores, tenim les cames plenes d’esgarrapades, punxes i ferides, jo he punxat la roda de davant i també he trencat un dels suports de les alforges.

Vacances I

Encara queden forces dies per les vacances, però finalment ahir vam començar a donar forma a una ruta amb bicicleta per la costa brava, que fèia molt temps que teniem en paraulada... la veritat és que al començar a recòrrer una mica la ruta pel google maps, veure les moltes opcions d'oci que se'ns plantejaran etc, etc ... ja fan que em mori de ganes de començar a pedalar.

De moment segur segur, del 3 al 10 d'Agost la Costa Brava ens espera amb els braços ben oberts

10 nits 4 llits diferents

Féia un mes que no viatjava practicament gens, però amb dues setmanes he recuperat tot el temps perdut. En 10 dies he dormit a Nuremberg, a Solsona, a Vigo, a Barcelona i finalment una altra vegada a Solsona, tot i que aquesta última nit només unes cinc hores...

Però he vist, aprés i ensenyat moltes coses aquests dies, m'agrada molt viatjar!!!

Parapent (1era part)

Ja féia molt temps que l'Edu em que anés a fer parapent amb ell. La veritat: és un crack!! ja fa anys que si dedica i en sap un munt, veure'l fent acrobàcia amb la vela, és per flipar. Doncs vam quedar que enrredaria a un parell d'amic i així aprofitaríem la tarda. Al final però erem més gent que aire, (és un tret força típic de la meva colla, mai s'apunta ningú però al final no hi cabem). Total que després de fer tot el camí de pujada de Coll de Jou fins al Prat de Basies, ja ens veus al costat de la pantalla dispossats a tirar-nos muntanya avall (1er ERROR, avall no amunt) quin invent tan ben parit això del parapant, sembla un troç de roba una mica tècnica i quatre fils de color, però com vola quan fa vent. Doncs res el primer a volar va ser l'Enric perquè havia de ser d'hora a Solsona. Després el Roger, que segurament va ser el que va fer millor vol, perquè la força amb que bufava el vent els va permetre fer més d'una acrobàcia. Mentre anàvem esperant el nostre torn va arribar un noi amb cadira de rodes que també volia volar. L'Edu després d'estudiar una mica l'enlairament ja li va enfundar el mono i cap amunt que a això has vingut. Óstia Edu la cara d'aquell noi quan va aterra no tenia preu, com t'h vas currar!!! Després era el meu torn, el problema gairebé ja no hi havia vent, ens vam preparar i vam haver desperar uns cinc minutets, esperant a veure si entrava finalment la marinada o no. A la que la va bufar una mica sortim, però no guanyavem alçada...després de treballar molt al costat de la muntanya i de localitzar una petita tèrmica vam poder agafar l'alçada suficient per poder tornar a aterra al mateix lloc. Les sensacions molt bones, però al mateix temps massa tranquiles, va ser un vol súper relaxat, no hi havia vent que empenyés la vela, no vam poder fer cap pirueta (per tant no sé que passar por sobre un bitxo d'aquets) aixó sí les vistes brutals, tota la zona de canalda que està súper verda, Sant Llorenç, la Serra del Verd i les increïbles roques que mai hauria dit que hi ha sota la pantalla, quan les vaig veure em van entrar unes ganes bojes de poder-les escalar.

Doncs res Edu moltes gràcies pel vol, però ja saps que hi haurà d'haver una segona part, que segur serà més bona que la primera