Ja féia molt temps que l'Edu em que anés a fer parapent amb ell. La veritat: és un crack!! ja fa anys que si dedica i en sap un munt, veure'l fent acrobàcia amb la vela, és per flipar. Doncs vam quedar que enrredaria a un parell d'amic i així aprofitaríem la tarda. Al final però erem més gent que aire, (és un tret força típic de la meva colla, mai s'apunta ningú però al final no hi cabem). Total que després de fer tot el camí de pujada de Coll de Jou fins al Prat de Basies, ja ens veus al costat de la pantalla dispossats a tirar-nos muntanya avall (1er ERROR, avall no amunt) quin invent tan ben parit això del parapant, sembla un troç de roba una mica tècnica i quatre fils de color, però com vola quan fa vent. Doncs res el primer a volar va ser l'Enric perquè havia de ser d'hora a Solsona. Després el Roger, que segurament va ser el que va fer millor vol, perquè la força amb que bufava el vent els va permetre fer més d'una acrobàcia. Mentre anàvem esperant el nostre torn va arribar un noi amb cadira de rodes que també volia volar. L'Edu després d'estudiar una mica l'enlairament ja li va enfundar el mono i cap amunt que a això has vingut. Óstia Edu la cara d'aquell noi quan va aterra no tenia preu, com t'h vas currar!!! Després era el meu torn, el problema gairebé ja no hi havia vent, ens vam preparar i vam haver desperar uns cinc minutets, esperant a veure si entrava finalment la marinada o no. A la que la va bufar una mica sortim, però no guanyavem alçada...després de treballar molt al costat de la muntanya i de localitzar una petita tèrmica vam poder agafar l'alçada suficient per poder tornar a aterra al mateix lloc. Les sensacions molt bones, però al mateix temps massa tranquiles, va ser un vol súper relaxat, no hi havia vent que empenyés la vela, no vam poder fer cap pirueta (per tant no sé que passar por sobre un bitxo d'aquets) aixó sí les vistes brutals, tota la zona de canalda que està súper verda, Sant Llorenç, la Serra del Verd i les increïbles roques que mai hauria dit que hi ha sota la pantalla, quan les vaig veure em van entrar unes ganes bojes de poder-les escalar.
Doncs res Edu moltes gràcies pel vol, però ja saps que hi haurà d'haver una segona part, que segur serà més bona que la primera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada