DIMAROCKMASTER 2006

Millor coincidència de dates crec que impossible. Pont del Pilar que s’escau justament amb una nova edició de la competició d'escalada més important que és fa a Euskal Herria, el Dimarockmaster. La competició se celebra durant dos dies, en dos escenaris completament oposats i amb dues modalitats molt diferents. Per una banda el dijous 12, és va celebrar la competició d'escalada de dificultat a l'interior de la cova de Baltzola, i menys mal que era en una cova perquè va ploure des de les 11 fins gairebé les 3 de la tarda. La cova és un refugi pels pastors i les seves ovelles, que des de fa uns anys s'ha convertit en una de les escoles obligades per tots els escaladors de primer nivell, gràcies a la dificultat i singularitat de les vies que s'hi han obert. La compe va ser molt interessant, la cova estava plena d'espectadors, que volien veure com bona part dels millors escaladors del món encadenaven les sis vies amb el mínim de temps possible. La llàstima va ser que algunes vegades és solapaven dos o tres competidors al mateix temps i havies d'escollir qui volies veure en acció. Reconec les meves limitacions com a escalador de pacotilla que sóc, però quan els veus ha escalar ho fan tan senzill que sembla fàcil i tot. Al final van guanyar el basc Patxi Usobiaga, que era com si escalés al menjador de casa seva i l’eslovena Natalija Gros. Divendres, després de veure l’espectacle de la cova en moríem de ganes d’escalar i per això vam anar a Hondarribia, a escalar a la vora del mar. Després i vam travessar la frontera per anar a dinar-verenar a Sant Jean de Luz i al vespre de tapeo pel barri vell de Donosti. Dissabte vam tornar a Dima per veure la competició de Boulder. Aquest any, no sé si perquè feien pagar entrada (10 € + samarreta) o perquè tenien por de la pluja, van muntar les sis estructures dins el frontó de Dima. Segons l'organització van veure l'espectacle unes 1200 persones, més un bon grapat de gent que gràcies a les pantalles gegants van poder veure l'espectacle des de fóra. Primer van fer l’Open Euskadi, que va servir per testejar la bona feina de l'organització, (il·luminació, música, filmació per part de ETB, muntatge i desmuntatge dels problemes a escalar,...). A les 8 va començar l'espectacle de veritat, primer van escalar les noies i seguidament els nois. Tenien cinc minuts per solucionar cada problema, en total n’hi havia sis de diferents. Mai havia vist una competició de boulder, i la veritat és que és molt millor que una de dificultat, ja que veus tots els participants durant molta estona, a part de veure com cadascú utilitza tots els seus recursos per arribar al cap d’amunt del bloc. Em va semblar un espectacle força vendible per a la televisió, però em sembla que trigarem molts anys abans que el futbol deixi pas a nous esports molt més espectacular i interessants.

En resum quatre dies d’esport, turisme i espectacle que em van recarregar les piles al màxim.

< GALERIA D'IMATGES >