De Ciutadella a Maó en kayak de mar
Després d’estar uns quants dies gaudint de tranquil·litat de Solsona, però sense oblidar la bicicleta ni el rocódrom, va arribar el dia més esperat d’aquestes vacances.
El dia 8 agafàvem l’avió cap a Menorca. Sis kayaks de mar ens esperaven al port de Ciutadella, per recórrer tota la costa sud fins a Maó. Que xulo, em feia molta il·lusió fer aquestes vacances, però mai m’hauria pensat que seria tant divertit. La navegació amb kayak de mar, un cop adquirida la tècnica elemental, remar, girar i frenar, és molt agradable, i molt menys cansada del que em pensava, tot i que l’estat de la mar i té molt a dir en aquest aspecte.
Vam visitar cales, força inaccessibles per terra, que eren de somni, i per ser el mes d’agost, pràcticament desertes. Vaig flipar amb els colors de l’aigua, el gran número de coves, fàcilment accessibles amb el kayak, i els feréstecs penya-segats d’algunes zones.
El dia més o menys anava d’aquesta manera:
Ens despertàvem entre les vuit i les nou, quan el sol ja començava a picar. Esmorzàvem amb la calma, col·locàvem tots els estris novament als compartiments estancs dels kayaks, i començàvem la travessia del matí. Remàvem a un ritme normal (unes tres horetes), i ens aturàvem a cada cova o cala que anàvem trobant. Si la cala era guapa, ens aturàvem (hora, hora i mitja) per prendre el sol, jugar a pilota, fer una mica d’esnorquel per les profunditats de la cala, etc... Després continuàvem fins arribar a la cala programada per la parada del dinar. Normalment en aquestes cales hi havía molta gent, ja què ens havíem de parar a les més turístiques per poder comprar el dinar a un súper o anar de restaurant. Després fèiem una bona mig diada, llegíem una estona, jugar algun joc, preníem el sol, ... fins als vols de les sis, quan tornàvem a agafar els kayaks per anar fins a la cala on ens quedàvem a dormir. Aquesta hora era la millor hora per navegar, normalment la mar estava molt tranquil·la, hi havia una brisa molt suau, i podíem veure des de primera fila com s’anava ponent el sol. Quan arribàvem, posàvem els kayaks en una zona segura i preparàvem ràpidament el sopar (9 quarts de 10), que la gana ja feia estona que apretava. Després de sopar, si estàvem en una platja turística fèiem un beuret en algun garito, si no xerràvem una mica i desprès a dormir, que la veritat és que tothom en tenia ganes.
Vam tenir molta sort amb el guia, el Pablito, un xabal menorquí que des dels 15 anys no ha deixat mai de remar i que ens va ensenyar i explicar un munt de coses. Al final, ja era com si fos un més de la colla ... Merci Pablo, ets un guia collonut.
Després de l’excursioneta, vam estar tres dies per l’illa de platgeta i festa (és a dir guiri total). Vam anar a la Cova d’en Xoroi, una disco increïble, molt guapa que està dins una cova natural, en un penya-segat amb unes vistes impressionants del mar. També vam anar a la Festa Major d’Alaior. On vam veure la típica festa menorquina, on aixequen i aguanten els cavalls, a part d’una excel·lent festa al carrer.
Unes vacances molt guapes, que ja firmaria cada any.
