Summercase-Barcelona-14 i 15 Juliol

Aquest any vaig decidir fer el salt al Sonar (un descans tampoc fa cap mal) i invertir els calés en el Summercase. Un festival d’estiu amb un cartell sorprenent per ser la primera edició, alguns dels artistes de pop-rock més actuals i les millors “belles glòries” de la música electrònica dels 90, van tocar simultaneament durant el divendres i el dissabte a Barcelona i Madrid. Era la primera vegada que anava al Park del Fòrum, i la veritat és que al final segurament haurà servit per alguna cosa més que per perdre la camisa, perquè és un recinte ideal per a muntar festivals d’aquest tipus. La millor nit va ser la de divendres. Només arribar, ens vam situar ràpidament. Vam fer una volta ràpida pels diferents escenaris vam comprar tiquets de beguda per tota la nit i ens vam instal·lar davant de la terminal O, sentit The Cardigans de fons, tot esperant l’actuació estel·lar de Daft Punk. Encara no els havia pogut veure mai, i era una espina que m’havia de desclavar com fos. La veritat és que no em van decepcionar gens. Van muntar un show increïble. L’escenari es va transformar en mitja piràmide, que a més de fer de pantalla, els servia de balcó per tindré una vista privilegiada del públic que no fer parar mai de saltar i ballar. Les projeccions, la gran quantitat de llums i sobretot la música van ser impressionats. Van anar punxant tots els seus grans èxits de manera molt subtil però contundent i el públic es va acabar d’entregar amb One More Time, no va ser el meu cas, perquè no és ni molt menys el millor que tenen, però si que és el més comercial que han fet, jo vaig disfrutar molt més amb Around the world barrejat amb Better. Tot i que aquestes coses mai vols que s’acabin no se’m va fer molt curt. Un altre grup que també m’agrada molt és Massive Attack, que es van solapar una estona amb Daft Punk. Tot i que no em van desagradar gens van fer un concert massa tranquil, molt chil out. El millor de dissabte, en principi havia de ser el Dj Set que feien els Chemical Brothers, però com moltes altres vegades, em van tornar a descepcionar i només al final s’ho van currar una mica, pel meu gust. En canvi m’ho vaig passar força bé amb New Order, que va fer un repàs als seu grans hits (alguns han ajudat a popularitzar més d’un anunci de televisió). Aquest segon dia la mitja d’edat era força superior però era igual de divertit, hi havia una diversitat de gent molt xul·la i menys giris dels que m’esperava.

Espero que hagi resultat i que l’any vinent superin el cartell i l’èxit d’aquest any.