boulder lll

Crec que era massa optimista, ja que al final no hem començat a escalar en serio fins dos dies abans d’acabar l’any. La veritat és que pintar, va portar el seu temps, i tot i fer dues capes de pintura d’imprimació de color vermell, al final no em vaig complicar la vida pintant tota l’estructura metàl·lica de color groc, com volia fer en principi. Després van venir els cinquanta mil forats per collar les visagres, els plafons de DM, les femelles de les preses, ... Quan les coses semblaven estar bastant sota control, va aparèixer la paret que no volia ser menys. Al començar a fer els forats per fixar les platines a la paret, va resultar que no era del tot uniforme, ja que hi havia una part massísa i una part buida, així doncs, vam haver d’utilitzar tacs mecànics i tacs químics, amb el conseqüent endarreriment. Ara, val a dir, que tot i ser un dels punts que em feien més por, segurament per la manca d’experiència, crec que ha quedat molt ben resolt. Un cop solucionat tot això vaig acabar de pintar un llangardaix i ràpidament vam començar a alçar els plafons, tot i que molt més inclinats del que en un principi em pensava. Les preses al seu temps també van anar apareixent com bolets i les vies i possibilitats que de moment tenim al davant estan fent que cada dia estiguem allà lluitant i disfrutan com nens petits, fins al moment, tot i estar cada dia més fet pols i amb els dits més destrossats, encara no he fallat cap dia, i es què les vacances s’acaben i sinó s’aprofiten “a tope” malament. Tot i que ja el dono per acabat, encara falta algun matalàs més i una capa de pintura (segurament de color negre i verd festúc) que ja faré més endavant, perquè ara tinc masses ganes d’estar-hi penjat.