Per fi un pont

Que guay tenir un pont, o un aqüeducte ... bé o com en vulgueu dir de quatre dies de festa que m'aniran de conya. Perquè la veritat és que m'aniran de conya, perquè començava a estar una mica saturat.

Entre la Uni, que sort que vaig pensar una mica amb el cap i no vaig fer com en quatrimestres passats, matriculant-me d'un munt d'assignatures, que desprès em vaig veure súper forçat a aprovar com fos. Aquesta vegada només m'he matriculat del mínim tot i que una és d'economia i no sé pas, de moment no m'agrada gaire.

A sobre ara i fins Nadal tres dies a la setmana tinc un curs de CATIA, un programa de CAD que és la competència del que faig servir a la feina. Tot i que són molt semblants de funcionament i potencial, està força bé el curs, perquè m'ajuda a recordar alguns conceptes que havia oblidat o que no utilitzava. L'únic problema és que després de treballar anar al curs 2,5 hores i arribar a casa a les 22 hores cansat, fet pols i mort de gana em comença a pesar una mica.

Per acabar-ho d'amanir, abans de saber que faria el curs de CATIA, em vaig apuntar en una acadèmia per fer un curs de FLASH. I fins a l'última classe la veritat és que tot anava molt bé. El programa està molt bé, pot fer presentacions súper xules, però el darrer dia ja vam entrar en conceptes de programació força avançats, alguns molt semblants a JAVAScrip i VisualBASIC, segons el professor, que en un moment concret de la classe em van fer plantejar QUÊ COLLONS ESTIC FENT AQUÍ? Perquè la veritat és que no en rascava ni mitja.

És per tot això que necessito recarregar les piles, tot i que aquesta frase ja sigui un tòpic i intentar posar-me les piles durant aquest quatre dies, sense oblidar el quad i les parets que em van de conya per desconnetar.

La veritat és que fer coses et fa sentir bé i sobretot molt viu, però quan se'n fan tantes que no et deixen ni gaudir-ne és una merda, però intentarè que no em torni a passar i sobretot procurarè no estressar-me.